Joan Yeguas Gassó

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Encapçalament del contracte El passat 20 d'abril es va presentar el darrer exemplar de la revista "Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell". En aquest número publico un article on transcric i estudio el contracte per fer un retaule del Roser, en escultura i pintura, a  la població del Palau d'Anglesola l'any 1612. L'obra s'ha de contextualitzar en el condicionament de la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que es va realitzar entre 1608 i 1612 a l'església parroquial pladurgellenca. L'estructura de fusta i la figura central va anar a càrrec de l'escultor francès Claudi Perret, i la pintura la van dur a terme Gaspar Altisent (la policromia) i el seu fill Leandre (representació de sants i escenes). Al mateix temps, aprofitem l'ocasió per repassar la trajectòria professional d'aquests artistes. 

El passat dissabte 2 de juliol de 2022 es va repartir el número 36 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Per la meva part retorno als " fragments d'art ", amb un repàs a diferents elements artístics ponentins poc coneguts o inèdits. Des d'una icona del segle XVII conservada al Palau d'Anglesola (el Pla d'Urgell), que representa la coneguda "Salus Populi Romani", fins unes pintures murals del segle XIX que han aparegut a l'església de Bellaguarda (les Garrigues), passant per la transcripció documental del retaule de Sant Antoni abat a Aitona (el Segrià) realitzat per l'escultor Francesc Escarpenter i Palma, o la col·lecció de pintures que tenia Josep Rosich al Mas de l'Estadella (terme de Vilagrassa, l'Urgell).

El passat 8 d'octubre de 2020 es va presentar al Centre Cultural de Mollerussa l'11è número de "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". En aquesta ocasió presentem un article que analitza tretze obres artístiques pladurgellenques, ordenades de forma cronològica. La majoria dels casos són béns no catalogats i que se'ls hi ha dedicat poca o nul·la atenció historiogràfica. Peces interessants que conformen el patrimoni històric de la comarca: heràldica (Bell-lloc d'Urgell i Aguilella), argenteria (Fondarella), l'època del barroc (El Palau d'Anglesola, Castellnou de Seana, El Poal, Bellvís i Linyola), Eclecticisme (Vilanova de Bellpuig), Modernisme (Bellvís), art franquista (Castellnou de Seana i Miralcamp) i pintura mural del segle XX (Miralcamp). Antic retaule de Sant Pere Claver a Castellnou de Seana (foto: J.Y.)  

Amb aquest títol tan ambigu, la pretensió de l' article és donar a conèixer diferents aspectes artístics, relacionats amb l’ofici del mestre de cases d’època moderna (el que s’entén com dels segles XVI, XVII i XVIII), que han anat sorgint en diferents passejos per la comarca del Pla d’Urgell. Tots els aspectes són inèdits, i en la major part dels casos es tracta de béns no catalogats, ni a nivell local. Trobarem des de una llinda del segle XVI a Mollerussa, fins a transcripció de documentació relacionada amb una casa del Poal (de 1699), passant per la representació d'eines d'ofici o lauburus en algunes façanes del segle XVIII, entre altres aspectes Un parell de "lauburus" a la llinda de cal senyor Ricardo (1780), El Poal .

Avui, memòria de la decapitació de sant Joan Baptista, festa major del Palau d'Anglesola, es presenta aquest llibre . L'obra ha estat realitzada conjuntament amb l'amic Sebastià Garralon, i editada amb el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, gràcies a la col·laboració de diferents institucions i el mecenatge per subscripció popular. El treball versa  sobre la trajectòria vital i artística de Joan Robles, un escultor d'imatges religioses de caire tradicional, allò que dins l'argot s'anomenen els "sants d'Olot". Un estudi que pretèn donar a conèixer el catàleg d'escultures realitzades per Robles, i revaloritzar la imatgeria religiosa popular des de dos punts de vista: l'artístic i l'etnològic. Ressenya:  Maria Garganté, " Ressenyes ",  Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell , Mollerussa, núm. 5, 2014, pàg. 177. Vegeu el ressò a la premsa digital: * http://www.vilaweb.cat/noticia/4018347/20120608/llibr