Joan Yeguas Gassó

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

El dissabte 9 d'abril de 2022, en el marc de l'entrega del premi Valeri Serra de Cultura Popular, l'Ajuntament de Bellpuig va presentar un opuscle en homenatge a Ramon i Ferran Folc de Cardona-Anglesola. Dins del qual he realitzat un breu text que intenta sintetitzar el foment de l'art que va tenir la vila de Bellpuig a l'època del Renaixement de la mà de dos personatges: Ramon de Cardona-Anglesola (1467-1522) i el seu fill Ferran (1521-1571). Aquests barons urgellencs van promoure diferents obres arquitectòniques i artístiques per realçar la seva magnificència, i, encara avui, esdevenen monuments paradigmàtics del patrimoni local i nacional. 

Ahir es va presentar el número 35 de la revista Urtx al Museu Trepat de Tàrrega, on hi he participat en dos articles. En aquest cas esmento el text realitzat conjuntament amb l'amiga Maria Garganté, on reflexionenm sobre el concepte de patrimoni històric (en la seva vessant artística i arquitectònica) relacionat amb la comarca de l'Urgell. Què podem entendre per patrimoni i des de quan es valora? Quin és el lloc que ocupa l'Urgell a l'imaginari patrimonial i turístic català? I intentem escatir la percepció (també dels propis habitants del territori urgellenc) respecte al seu patrimoni cultural, quins períodes històrics han estat i són més valorats, quina ha estat la fortuna que han tingut algunes obres disperes en museus i quins monuments s'han convertit en emblemàtics per "vendre" l'atractiu a l'exterior. Portada de l'església de Santa Maria d'Agramunt (foto: J.Y.).

Aquest cap de setmana s'ha repartit el número 33 de la revista Quaderns de " El Pregoner d'Urgell" . Enguany, el tema tractat ha estat l'arquitectura, en concret, la rosassa existent a la façana de l'església de Bellpuig (1568-1574)  i la difusió d'aquest model per les contrades properes, sobretot al sud del bisbat de la Seu d'Urgell. Al mateix temps, també fem referència a l'activitat de diferents mestres de cases en aquest context geogràfic: des de la família Gener (l'oncle Tomàs i el nebot Melcior), als qual hem atribuït l'esgl ésia de Miralcamp; el taller dels Vernach, francesos actius a Bellpuig i Vilagrassa, i que podien haver realitzat les esglésies de Castellserà i Bellmunt d'Urgell; més una llarga nòmina de tallers de la primera meitat del segle XVII que es fan ressò d'aquesta tipologia a les actuals comarques de l'Urgell, la Noguera i, puntualment, al Segrià. Taller dels Gener, Rosassa de l'església de Bellpuig (1

Aquest cap de setmana s'ha repartit el darrer número dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , i ja en van 32. En l'emblemàtica publicació de la plana d'Urgell he realitzat la meva vintena col·laboració, fent un repàs per diferents elements artístics de la comarca de l'Urgell i el seu entorn immediat. La majoria d'aspectes que tracto són inèdits o que se'ls hi ha donat poca atenció, però constitueixen parts importants en els pobles on es troben. Els assumptes tractats són d'allò més variats: des del voltes de canó apuntades del segle XIII (Montblanquet, Rocallaura, etc.), fins a una capella i retaule d'inicis del segle XX a Claret (Oliola), passant per l'edifici de la Panera a Castellserà (1520-1526), una porta procedent del convent de Bellpuig actualment en una torre privada, heràldica i inscripcions a llindes, unes pintures barroques a Belianes, una porta a la Donzell d'Urgell, el trasllat d'un portal a la Clua de Meià o le

Avui, dijous 25 d'abril, s'ha presentat el nou llibre de l'amic Jaume Torres i Gros. En aquest cas he realitzat el pròleg de l'obra. Es tracta d'un text breu que contextualitza la importància que va suposar l'antic monestir de Sant Bartomeu a Bellpuig, el qual va tenir un període d'esplendor durant l'estada de la comunitat franciscana entre 1507 i 1835.

El dissabte 17 de juny de 2017 va sortir el número 30 dels "Quaderns de El Pregoner d'Urgell". Enguany hem publicat un article on fem la transcripció i l'anàlisi del testament d'un dels barons de Bellpuig, Ferran de Cardona-Anglesola (1521-1571). El personatge fou conegut per la defensa dels interessos de la noblesa catalana front a la política dels virreis, per patrocinar l'edició de l'obra poètica d'Ausiàs March, perquè durant la seva minoria d'edat s'acabà l'obra gòtica del convent bellpugenc i per ser fill del virrei de Nàpols enterrat en un mausoleu de marbre a la vila urgellenca. La redacció del testament està realitzada al 5 de juny de 1543, 28 anys abans de la seva mort a Sant Cugat del Vallès, on s'hi conserva una memòria sepulcral en una làpida (vegeu foto). El testament aporta major coneixement sobre la família Cardona-Anglesola i altres detalls d'organització i patrimoni (servents, joies, diners, entre altres). Tal

Ahir al vespre, a Tàrrega, es va presentar el número 30 de la mítica "Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell". En aquesta ocasió publico un text que aporta nova documentació sobre la construcció del castell de Bellpuig al segle XVI. A partir d’això, i de l’anàlisi d’altres escrits apareguts anteriorment, queda clar que les obres, aquelles que constitueixen el nucli principal dels vestigis conservats, foren realitzades entre 1512 i 1524, i foren dirigides pel mestre Joan Llopis. També fem un estat de la qüestió de remodelacions fetes a l’època barroca, així com una contextualització/descripció de les restes visibles a l’actualitat, i també mitjançant fotos antigues.

Finestral del primer pis de Cal Cònsul, Sant Martí de Maldà Ahir es va penjar a internet un breu article que vaig realitzar a la miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote, qui fou cap del departament d'Art gòtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, en un volum digital coordinat pel Francesc Ruiz i Quesada. El meu text tracta sobre la trajectòria de l'escultor targarí Pau Viala, a qui se li coneix obra documentada a finals del segle XVII, i potser després de la guerra de Successió deuria compaginar-ho amb la pagesia. Les novetats més destacades han estat: l'atribució d'uns finestrals a Sant Martí de Maldà, concretament Cal Cònsul; i la transcripció del seu testament .

Avui es fa el repartiment del número 28 dels  Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . La meva aportació ha estat un article habitual en aquesta revista, petits tastos sobre elements artístics inèdits o pocs coneguts de la vila de Bellpuig i entorn. En aquest cas publiquem sobre quatres aspectes: l'estoc desaparegut que el Papa va regalar a Ramon de Cardona l'any 1511, dos taulers de joc o "tabula lusoriae" del segle XVI a l'escalinata de la parroquial (vegeu foto), el picapedrer bellpugenc Joan Gibert  i la realització de l'església a Jorba (1551-1558), i unes fotografies de Jaume Monràs fetes a Bellpuig cap a 1878-1880. Cliqueu aquí per veure el PDF.

El dissabte 19 de juliol va sortir el número 27 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" .  En aquesta ocasió publiquem un article sobre tema ceràmic de la segona meitat del segle XVIII. Tractem en profunditat els panells del viacrucis que es conserven a Bellpuig (l'Urgell). Els posem en relació amb un conjunt inèdit que es troba als carrers de  Passanant (la Conca de Barberà). Ambdós tenen una iconografia idèntica, palesen una manufactura propera que també trobem en  altres viacrucis de la mateixa època, alguns dels quals es conserven a Catalunya o Mallorca. Finalment, donem a conèixer dos panells ceràmics que hi ha a Torregrossa (Pla d'Urgell), com el de sant Jaume (vegeu foto).

El dissabte 6 de juliol va sortir el número 26 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Dins de la revista apareix un nou article meu, un més de la sèrie dedicada a l'abundant patrimoni de la vila de Bellpuig. En aquest cas tractem sobre: la magolla d'una creu de terme del segle XV (col·lecció Lourdes Marimón), l'escultura de sant Nicolau també del segle XV que hi ha al MNAC, l'escultura de santa Magdalena de cap a l'any 1500 (col·lecció Josep Maria Ortís), sobre els monstres Escil·la i Caribdis del mausoleu, l'aparició de Bellpuig en la sala dels mapes al Palazzo Vecchio de Florència (1563-1589), la tasca del mestre Pere Xambó entre 1696-1729, l'escut dels Osorio de Moscoso datable en 1789 i 1816 i ara al convent, l'oratori de Cal Fortuny de 1858 (vegeu foto), l'activitat de Lluís Vermell al convent l'any 1864, i l'àngel del cementiri fet per Joan Robles el 1953.

El passat 13 de desembre, es va presentar el núm 3 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la biblioteca comarcal de Mollerussa. En aquesta ocasió tornem al paper d'erudit local per tractar sobre l'antic lloc i terme de Seana. Un indret que va desaparèixer a finals del segle XV, però el terme del qual va romandre fins al segle XIX; avui està dins el municipi de Bellpuig (l'Urgell), a tocar de Castellnou de Seana i Barbens (el Pla d'Urgell). A part del pertinent repàs històric, també fem una anàlisi etimològica del nom del lloc i de les partides en què es dividia el terme. Una d'aquestes partides és el "Pla del Bosc", on hi havia un bosc d’alzines amb fauna pròpia, i el 1760 es documenta amb detall l'inici de la seva deforestació, gràcies  a la revolució agrària de l'època. Cliqueu l' article .  Una versió reduïda va ser publicada a: " Sobre Seana i el seu bosc ", El Pregoner d'Urgell , 982-983, 2020 (setembr

El passat 16 de juliol de 2011 va apàreixer, puntualment i malgrat la crisi, el número 24 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany, en el meu article toco vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII,

Seguidor de Josep Llimona, tomba de Josep Pertegàs (cap a 1909), Cementiri de Vila-sana Ja es poden consultar, de forma íntegra i gratuïta, tots els articles publicats des de l'any 1987 a la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , de Bellpuig. Per la meva banda, fins el dia d'avui, hi he contribuït amb 12 articles, que ara podeu consultar des del missatge "Recerca". El primer fou el 1994, un treball de curs reciclat a article sobre la destrucció patrimonial religiosa que hi ha haver el 1936 a les parròquies meridionals del bisbat de Solsona. El segon va sortir el 1998, i ja vaig tocar el tema del mausoleu de Bellpuig. Les dues primeres experiències són puntuals i amb un to encara formatiu. No fou fins al tercer article, el 2001, que vaig iniciar col·laboracions anuals. Els temes han estat, i espero que siguin, molt diversos, però sempre agafats des de l'òptica artística i fent referència a les contrades de relacionades amb l'antig

El passat 17 de juliol de 2010 va sortit el número 23 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , on apareix un article amb notícies d'art variades. S'inicia el camí amb un reguitzell de notes inèdites sobres aspectes del ric patrimoni artístic de la vila de Linyola: el cap d'una escultura en pedra del segle XIV que es conserva a la parroquial; la identificació d'un escut parlant a la porta de l'actual edifici consistorial, antic cal Fornés (no podia ser altre que un forn); el retaule que Josep Argemir féu al temple cap el 1682, excusa per poder parlar de tot el conjunt retaulístic que hi havia abans de la seva destrucció el 1936; i una magnífica custòdia barroca que hi ha a la sagristia de Linyola (vegeu un detall a la foto) realitzada entre 1690 i 1740. També donem a conèixer dos models de caps que procedeixen de la casa-taller de Lluís Bonifàs, avui en propietat d'un col·leccionista lleidatà. Fem una postil·la a l'activitat coneguda del m

La impremta Saladrigues de Bellpuig ha editat un capítol de la meva tesi amb el títol El Mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya . Una obra que analitza les dues vessants d'una missatge artístic: 1) el context històric del comitent, Ramon Folc de Cardona i Anglesola, virrei de Nàpols educat sota la protecció del rei Catòlic; i 2) el context artístic que va forjar la tomba, la ciutat de Nàpols del primer terç del segle XVI, amb el protagonisme de Giovanni da Nola. Una obra italiana importada, una escultura aliena al context artístic català del moment (encara ancorat dins la tradició medieval), però que ha esdevingut un emblema català i hispà de l'assumpció del gust renaixentista. [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Ramon RIBERA GASSOL, " Un sepulcre italià ", L'eco de Sitges , núm. 6044, 2009 (4 d'abril), pàg. 2.] [vegeu-ne una ressenya bibliogràfica: Agustí ALCOBERRO, " Un mausoleu del Renaixement ", Se