Joan Yeguas Gassó

Portada del llibre publicat   A finals de gener de 2021 ha vist la llum un llibre rar, fruit d'una lenta recerca al llarg dels darrers 20 anys. Es tracta d'un estudi sobre tipologies arquitectòniques a l'època del Renaixement (1500-1640) , basat en les solucions formals de portes i finestres. Després d'un treball de camp en els 149 municipis (amb un total de 362 nuclis de població) de les 6 comarques de la regió de la plana de Lleida, el resultat ha estat un ric panorama en models i elements estilístics diversos, que hem classificat i analitzat dins el context català i europeu, per a poder-ne explicar les regles, els canvis, les hibridacions i les cronologies.  L'edició ha anat a càrrec de la família Saladrigues de Bellpuig, impressors i llibreters. I no hauria estat possible sense el suport de diferents institucions, que a través de les seves obres (i exemple) apuntalen la investigació humanística a les nostres terres: Centre de Recerques del Pla d'Urgell "

 El passat 22 de desembre de 2020 es va presentar a Lleida el número 7 de "Shikar. Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià", on apareix un article meu dedicat a l'analisi de l'arquitectura del segle XVI en aquesta zona. Ens centrem en les portades d'edificis religiosos o civils, en concret: l'església parroquial de Sarroca de Lleida, l'església de la Puríssima Sang de Lleida, els testimonis d'antigues portalades als temples d'Alguaire i la Granja d'Escarp, Cal Doctores d'Alfès o altres portals voltats en cases particulars. Finalment, també fem una nota sobra la creu de terme d'Almenar. Una sèrie d'obres que presenten característiques formals que es poden datar amb precisió, cosa que permetrà una millor contextualització històrica del fenomen artístic. Portada de l'església de la Puríssima Sang de Lleida, 1560-1575 (foto: J.Y.)

Ahir al vespre, a Tàrrega, es va presentar el número 30 de la mítica "Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell". En aquesta ocasió publico un text que aporta nova documentació sobre la construcció del castell de Bellpuig al segle XVI. A partir d’això, i de l’anàlisi d’altres escrits apareguts anteriorment, queda clar que les obres, aquelles que constitueixen el nucli principal dels vestigis conservats, foren realitzades entre 1512 i 1524, i foren dirigides pel mestre Joan Llopis. També fem un estat de la qüestió de remodelacions fetes a l’època barroca, així com una contextualització/descripció de les restes visibles a l’actualitat, i també mitjançant fotos antigues.

El passat 16 de juliol de 2011 va apàreixer, puntualment i malgrat la crisi, el número 24 de la revista Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" . Enguany, en el meu article toco vuit aspectes sobre art de la vila de Bellpuig, poc coneguts o completament inèdits. Bona part d'aquests, concretament cinc, es poden observar pel carrer: una capelleta o fornícula a la façana d'una casa, unes mènsules amb figures que hi ha als porxos, un víctor pintat a la façana de la parroquial, les restes d'un viacrucis fet en ceràmica (foto) i una llinda amb la representació de les eines d'un mestre de cases. Dos temes són de caires documental: notes relacionades amb dues antigues germandats (la de sant Isidre i una altra de nom compost, anomenada de sant Roc i sant Sebastià); i obres pagades pel duc de Sessa en relació al convent, el castell i el molí. Finalment, surt a la llum l'escultura d'una Immaculada Concepció, obra espectacular de la segona meitat del segle XVII,

Làpida funerària de Jaume Caresmar (1801), feta per Josep i Ramon Belart El passat 19 d'abril de 2011 es va presentar a l'Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega el número 25 d' Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell . En aquest número apareix aquest article , fet en col·laboració amb l'amic Alberto Velasco, i que intenta obrir una petita escletxa en el panorama historiogràfic que vincula la història, la cultura i el fenòmen artístic a la Catalunya de la segona meitat del segle XVIII i inicis del XIX. En concret, analitzem el paper que van jugar els canonges del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en determinats encàrrecs artístics, així com els seus lligams amb artistes acadèmics.

El passat 17 de juliol de 2010 va sortit el número 23 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell" , on apareix un article amb notícies d'art variades. S'inicia el camí amb un reguitzell de notes inèdites sobres aspectes del ric patrimoni artístic de la vila de Linyola: el cap d'una escultura en pedra del segle XIV que es conserva a la parroquial; la identificació d'un escut parlant a la porta de l'actual edifici consistorial, antic cal Fornés (no podia ser altre que un forn); el retaule que Josep Argemir féu al temple cap el 1682, excusa per poder parlar de tot el conjunt retaulístic que hi havia abans de la seva destrucció el 1936; i una magnífica custòdia barroca que hi ha a la sagristia de Linyola (vegeu un detall a la foto) realitzada entre 1690 i 1740. També donem a conèixer dos models de caps que procedeixen de la casa-taller de Lluís Bonifàs, avui en propietat d'un col·leccionista lleidatà. Fem una postil·la a l'activitat coneguda del m

Abans de Nadal ha sortit publicat un article, realitzat conjuntament amb l'amic Gabriel Martín, a la Revista del Baix Empordà sobre la portalada de llevant de l'església de Santa Maria de Palamós (vegeu l' article ). Es tracta d'una magnífica obra pel que fa a l'estereotomia o treball de la pedra, d'esperit encara gòtic, però amb motius renaixentistes " a candelieri ", que fins ara no havia rebut atenció per part de la historiografia. A través de l'anàsi de documents, la majoria ja publicats, on el 1521 l'occità Tomàs Barça contractava l'acabament del temple, i la comparació estilística entre les formes de la portada, les mènsules de l'església palamosina, així com les mènsules de la parroquial de Dosrius (realitzada entre 1526 i 1533 pel mateix Barça), arribem a la conclusió que es tracta d'un treball dut a terme pel referenciat Barça i el seu taller, entre 1521 i 1539. També fem esment a les restauracions i reparacions que ha