Passa al contingut principal

L’antic retaule major de l’església de Sant Feliu de Girona. Una visió de conjunt d’un retaule-reliquiari

Conjuntament amb l'amic Francesc Ruiz i Quesada hem realitzat un article a "Retrotabulum. Revista d'art medieval" sobre l'antic retaule major de l'església de Sant Feliu a Girona, un dels retaules més destacats del panorama artístic català de la seva època, juntament amb el retaule major de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Va ser realitzat entre els anys 1504 i 1520, amb formes del final del Gòtic i els inicis del Renaixement, on hi varen intervenir un fuster (Joan Dartrica -Jan van Ertricke-), dos escultors (Joan d'Aragó i Pedro Robredo) i dos pintors (Perris de Fontaines i Joan de Burgunya). Un conjunt singular que ja ha rebut l'atenció historiogràfica, però nosaltres analitzem diversos aspectes poc atesos que afecten a l'estructura del moble, tenint present altres treballs llavorats per Dartrica a la catedral de Girona i a Cervià de Ter. En aquesta línia, donem a conèixer tota la fusteria i l'escultura conservada, en pona part inèdita, delimitant la tasca executada per Joan Dartrica i Joan d'Aragó, al mateix temps que es du a terme la revisió del treball de Pedro Robredo. D'altra banda, l'estudi iconogràfic global de l'obra i la documentació escrita ens condueix a desenvolupar una nova teoria sobre quin era l'objectiu de l'obra, doncs, es tracta d'un retaule-reliquiari a l'entorn del sarcòfag de sant Feliu. Des del nivell pictòric, eixamplem la informació relativa a les fonts i models que van poder utilitzar els artistes, i ja des del documental, transcrivim quatre documents, tres dels quals inèdits, relacionats amb l'activitat de l'escultor Pedro Robredo al retaule gironí.
Vegeu també: (Juntament amb Francesc Ruiz Quesada), "Pedro Robredo. Animal fantàstic, retaule de Sant Feliu", Museu d'Art de Girona. 2017. 12 mesos - 12 obres, Girona, 2018, pàgs. 28-31.

Taller de Pedro Robredo. Detall del guardapols

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cinc mules de llaurar, un mapamundi i un diamant fi. Inventari de la casa de Mateu Pocurull al Palau d’Anglesola (1609)

El passat 16 de juny va sortir a la llum el número 37 de la revista "Quaderns de El Pregoner d'Urgell", editat per l'Associació d'Amics de la Plana d'Urgell, radicada a la vila de Bellpuig. Enguany realitzo l' estudi sobre un dels personatges més poderosos de la plana urgellenca al voltant de l'any 1600, en Mateu Pocurull del Palau d'Anglesola. Els Pocurull foren una destacada nissaga de mercaders i propietaris rurals de l'època moderna a Ponent, els quals eren castlans de la Novella i senyors de Fonollores i la Corbella. El seu inventari post-mortem,  realitzat el 1609, ens mostra una extensa llista de terrenys rústics i béns immobles (d'on sobresurt un conjunt de cinc edificis del nucli antic palauanglesolí). Mateu Pocurull també exercia de prestador, per això té una important nòmina de préstecs amb diferents tipologies d'endeutats: des de corporacions veïnals, fins a comunitats eclesiàstiques, passant per la petita noblesa. A l'

Mònica, any 1676. Un escàndol sexual al Palau d'Anglesola

Avui, 10 d'octubre, s'ha presentat al teatre "l'Amistat" de Mollerussa el número 14 de la revista "Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell". Enguany publico una crònica de la violència exercida sobre una dona per una comunitat local en el segle XVII. A partir d'un procés judicial, una sèrie de sòrdids testimonis són interrogats i, amb un llenguatge col·loquial d'aquella època, tenim coneixement de l'establiment d'una prostituta anomenada Mònica al Palau d'Anglesola. De forma col·lateral ens assabentem de quina és la moral social i quines són les forces vives del poble, així com les conseqüències que van tenir els seus actes: l'expropiació i el desterrament. 

Un calvario inédito de Juan de Juanes en el monasterio de Poblet

El cap de setmana passat va sortir el darrer número de la revista "Ars Magazine", número 39, on juntament amb l'amic Damià Amorós publiquem un article sobre una obra que actualment es conserva al monestir de Poblet, i que es pot atribuir al valencià Joan de Joanes. Es tracta una pintura sobre taula traspassada a tela de gran format (255 x 163'5 cm) que va ingressar al cenobi a través d'una donació d'un col·leccionista privat. L'obra es pot comparar amb un altre calvari del mateix pintor, avui conservat a la Spanish Gallery del castell d'Auckland (al Regne Unit), per l'estil i la datació tardana (entre 1578-1579). Joan de Joanes, Calvari, Monestir de Poblet (foto: Àngela Llop) Ressò a la premsa: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1425228-art-inedit-a-poblet.html https://www.radioestel.cat/noticia_extendida.php?id=restel&idnot=5484 http://www.lasprovincias.es/culturas/joan-joanes-inedito-20180707004841-ntvo.html Res