dimarts, 27 de desembre de 2016

L’antic retaule major de l’església de Sant Feliu de Girona. Una visió de conjunt d’un retaule-reliquiari

Taller de Pedro Robredo. Detall del guardapols
Conjuntament amb l'amic Francesc Ruiz i Quesada hem realitzat un article a "Retrotabulum. Revista d'art medieval" sobre l'antic retaule major de l'església de Sant Feliu a Girona, un dels retaules més destacats del panorama artístic català de la seva època, juntament amb el retaule major de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Va ser realitzat entre els anys 1504 i 1520, amb formes del final del Gòtic i els inicis del Renaixement, on hi varen intervenir un fuster (Joan Dartrica -Jan van Ertricke-), dos escultors (Joan d'Aragó i Pedro Robredo) i dos pintors (Perris de Fontaines i Joan de Burgunya). Un conjunt singular que ja ha rebut l'atenció historiogràfica, però nosaltres analitzem diversos aspectes poc atesos que afecten a l'estructura del moble, tenint present altres treballs llavorats per Dartrica a la catedral de Girona i a Cervià de Ter. En aquesta línia, donem a conèixer tota la fusteria i l'escultura conservada, en pona part inèdita, delimitant la tasca executada per Joan Dartrica i Joan d'Aragó, al mateix temps que es du a terme la revisió del treball de Pedro Robredo. D'altra banda, l'estudi iconogràfic global de l'obra i la documentació escrita ens condueix a desenvolupar una nova teoria sobre quin era l'objectiu de l'obra, doncs, es tracta d'un retaule-reliquiari a l'entorn del sarcòfag de sant Feliu. Des del nivell pictòric, eixamplem la informació relativa a les fonts i models que van poder utilitzar els artistes, i ja des del documental, transcrivim quatre documents, tres dels quals inèdits, relacionats amb l'activitat de l'escultor Pedro Robredo al retaule gironí.

dilluns, 1 d’agost de 2016

Pròleg del llibre "El retaule del Nom de Jesús"

El passat dissabte 30 de juliol es va presentar el nou llibre de l'amic Joan-Hilari Muñoz i Sebastià. En aquest cas he realitzat el pròleg de l'obra. Es tracta d'un text breu que contextualitza la importància del retaule escultòric, fabricat entre 1582 i 1587, un dels cinc millors que encara es conserven de la Catalunya del segle XVI. Amb la participació de tres escultors: Antoni de Soto, Vicent Redorat i Joan Baptista Vàzquez; dos pintors: Joan Desi I i Jaume Talarn; així com el fuster Gabriel Sit. Com a model s'usa una estampa dels tractats d'arquitectura de Sebastiano Serlio.



dissabte, 23 de juliol de 2016

El Siglo de Oro. The Age of Velázquez

Francisco de Zurbarán, Sant Francesc d'Assís
segons la visió del papa Nicolau V
El passat 1 de juliol es va inagurar a Berlín una exposició amb aquest títol. La mostra, realitzada conjuntament entre la Gemäldegalerie - Staatliche Museen de Berlín i la Kunsthalle de Munich, fa un repàs a un dels capítols més interessants de la història cultural europea del segle XVII, amb unes cent cinquanta obres mestres de diferents museus. Entre aquestes, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha prestat quatre obres, de les quals he fet la seva corresponent fitxa catalogràfica: el "Sant Jeroni", de Joan Ribalta; el "Desembarcament de captius redimits per sant Pere Nolasc", de Francisco Pacheco; el "Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V", de Francisco de Zurbarán (vegeu foto); i "L'àngel allibera sant Pere - l'àngel davant el sepulcre", de Francisco Rizi. 
Cliqueu per veure els textos del catàleg.

divendres, 1 de juliol de 2016

Un encàrrec de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a Ferrer Bassa el 1346: el Saltiri anglocatalà

Ferrer Bassa, escena de saqueig i matances, fol. 103v, 1346-1348.
Biblioteca Nacional de França, París (fotografia: © M. Moleiro ed.)
Fa poques setmanes que ha vist la llum el número 23 de la revista "Miscel·lània Litúrgica Catalana" (corresponent a l'any 2015). Aquí publico, conjuntament amb l'amic pladurgellenc Albert Martínez i Elcacho, un article que aporta documentació inèdita sobre el pintor Ferrer Bassa i la il·luminació d'un llibre manuscrit a la Catalunya del segle XIV. Un treball artístic va portar-se a terme entre finals de 1346 i mitjan 1348, era un saltiri que ja estava escrit, glossat i historiat, al qual se li havien d'afegir algunes escenes. Amb aquestes premisses i altres arguments identifiquem amb el conegut Saltiri anglocatalà conservat a París. Això representa la confirmació de l'autoria i una fixació cronològica del còdex. A més, suposa identificar un promotor inesperat, un membre de la família reial, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, una personalitat clau per entendre aquella època des d'una perspectiva catalana i europea.
Una versió del text fou publicada fa uns mesos amb el títol "L'infant Pere i Ferrer Bassa: el Saltiri anglocatalà, una obra cabdal de la miniatura gòtica catalana", dins el llibre L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou molt graciós e savi senyor, editat per l'amic Toni Conejo. 
Vegeu una ressenya del llibre: 
Daniel PIÑOL, "Conejo, Antoni (ed.), 2015. L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, «molt graciós e savi senyor», Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant: Ajuntament, Cossetània Edicions", Svmma. Revista de Cultures Medievals, 7, 2016, p. 139-141.
Ressò a la premsa:
http://mollerussa.vilaweb.cat/noticies/dos-investigadors-del-cr-mascanca-confirmen-lautoria-duna-obra-conservada-a-paris/



dimecres, 22 de juny de 2016

Art de l'època del Renaixement a Llorenç (Sant Martí de Riucorb)

Detall classicista de la campana gran
El dissabte 18 de juny ha vist la llum el número 29 de la revista bellpugenca "Quaderns de «El Pregoner d'Urgell»". Enguany hem publicat un article sobre l'art d'època moderna al nucli de Llorenç, a l'extrem meridional de la comarca de l'Urgell. Una bona part del text està dedicat a l'església, bastida en formes gòtiques de finals del segle XVI (per les voltes, per les arcades de les capelles, per la porta de la sagristia, entre altres). També analitzem dos elements que palesen influència renaixentista, com són l'espectacular campana gran (vegeu foto) i la portada. Finalment, dediquem atenció a cases de l'entorn i una creu de terme bastides entre 1580 i 1630. 

dimecres, 27 d’abril de 2016

La revista Capcorral i Bernat Amorós

Bernat Amorós, Adoració dels pastors (1685-1690), Residència Maria Janer, Cervera
El passat 21 d'abril es van presentar els números 10 i 11, corresponents als anys 2014 i 2015, de "Capcorral. La revista del Museu Comarcal de Cervera". Al número 10 (2014) apareixen dos textos meus relacionats amb el pintor barroc Bernat Amorós. Un es titula "Bernat Amorós: vida i obra", en el qual fem un repàs biogràfic de l'artista, amb l'aportació de noves dades documentals (facilitades pel Dr. Santi Torras i Tilló); també analitzem les pintures conservades, una de documentada i altres d'atribuïdes (quatre procedents de l'antiga casa de jesuïtes de Cervera i cinc més d'una casa particular de Tàrrega). L'altre text és una fitxa titulada "Bernat Amorós i la Immaculada Concepció de la Paeria de Cervera", dedicada a la magnífica obra del museu cerverí.

divendres, 22 d’abril de 2016

Obres entre 1512 i 1550 al castell de Bellpuig. I afegiments als segles XVII i XVIII

Ahir al vespre, a Tàrrega, es va presentar el número 30 de la mítica "Urtx. Revista d'humanitats de l'Urgell". En aquesta ocasió publico un text que aporta nova documentació sobre la construcció del castell de Bellpuig al segle XVI. A partir d’això, i de l’anàlisi d’altres escrits apareguts anteriorment, queda clar que les obres, aquelles que constitueixen el nucli principal dels vestigis conservats, foren realitzades entre 1512 i 1524, i foren dirigides pel mestre Joan Llopis. També fem un estat de la qüestió de remodelacions fetes a l’època barroca, així com una contextualització/descripció de les restes visibles a l’actualitat, i també mitjançant fotos antigues.

dijous, 17 de març de 2016

Col·lecció Antonio Gallardo Ballart. Obres d'art romànic i gòtic

Pedro Romana, Sant Tomàs apòstol (1510-1520)
Ahir al vespre es va inaugurar l'exposició "Donació Antonio Gallardo. Obres mestres per al museu", que restarà oberta al públic fins el 3 de juliol de 2016 al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta de presentar l'ingrés al museu de vint objectes artístics procedents d'una col·lecció particular. En aquesta mostra hem fet tasques de col·laboració amb el comissariat, que ha anat a càrrec d'en Jordi Camps. Finalment, també he realitzat un parell de fitxes del catàleg, en concret, de dues pintures. Una és "Sant Jaume el Major bateja el màgic Hermògenes" del pintor aragonès Martín Bernat, de finals del segle XV. I l'altra "Sant Tomàs apòstol" del pintor andalús Pedro Romana, d'inicis del segle XVI (vegeu foto).