dimarts, 31 de desembre de 2013

La compra de broccatello en España para la capilla napolitana del Tesoro de San Gennaro


Els mes de desembre de 2013 ha vist la llum aquest article a la nostrada revista Napoli Nobilissima, text que hem realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz. L'estudi aporta els contractes signats el 1611 entre Cristoforo Monterrossi (escultor, tallista de marbres i argenter) i Martín Garcia de Mendoza (mestre d'obres de la Catedral de Tortosa) per a la talla de diverses peces de jaspi destinades a l'ornamentació de la capella de San Gennaro a la catedral de Nàpols. També es faciliten els subcontractes de Garcia de Mendoza amb altres mestres locals tortosins, així com el lloguer de la nau que havia de transportar el material acabat des del port de l'Ampolla fins a la capital partenopea.

dilluns, 30 de desembre de 2013

Pulchra Magistri. L'esplendor del Maestrat a Castelló

El passat 16 de desembre de 2013 es va inaugurar una exposició amb el títol del post, que al País Valencià organitza la fundació La Llum de les Imatges de forma periòdica a diferents lloc. En aquesta ocasió, li ha tocat el torn a Vinarós, Benicarló, Catí i Culla (del Baix i Alt Maestrat). I ha estat comissariada pels col·legues Víctor Marco i Mn. Josep Alanyà. En el pertinent catàleg, hem realitzat cinc fitxes: tres pintures de Vicent Macip (Resurrecció -vegeu foto-, del Museu Nacional d'Art de Catalunya; Naixement de Jesús, del Museu Diocesà de Tarragona; Plany sobre el Crist mort, del Museu Lladró a Tavernes Blanques), un Damià Forment (Mare de Déu amb Xiquet, de Lucena del Cid), i un inèdit Francesc Grau (Mare de Déu de Montserrat, del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València).
Els enllaços corresponents menen cap a PDF amb text i foto idèntics a la fitxa, però canvia la numeració de les obres i la paginació (les dades finals les trobareu a l'apartat "Recerca").

dimarts, 24 de setembre de 2013

La riquesa artística de Vilagrassa i Anglesola a l'època del Renaixement (1500-1640)


El divendres 20 de setembre de 2013 es va presentar a la parroquial de Vilagrassa el llibre: "Romànic a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa", com a les actes de la XVII Jornada de Treball organitzades a finals de 2011. Al darrere de tot hi ha el Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Dins d'un títol tan medieval, hi trobem el meu article d'època moderna, on s'estudien diferents obres "renaixentistes" de les dues viles urgellenques. De Vilagrassa hi podeu trobar l'ermita del Roser (1561-1600); i modificacions de l'església parroquial (1549-1608). D'Anglesola: el retaule de santa Anna (1523-1524), que atribuïm a la personalitat de Pere Homdedéu (vegeu foto), a qui també adjudiquem un retaulet del Museu de Lleida; un relleu de la Deposició atribuït al taller de Damià Forment, i ara al Museu de Solsona; la nova parroquial (1550-1606); reformes al convent trinitari (1529, 1600, 1611-1612, 1634, 1652, 1733-1745); la creu de terme de santa Anna (1582); o la creu de terme del Salat. I a tot això, cal sumar les 30 cases d'ambues poblacions, entre les que cal destacar: cal Gasol, cal Paguera i la Casa Gran d'Anglesola; i ca l'Antonet, cal Giró, cal Botes i el Mas de l'Estadella de Vilagrassa. A la part final, hi ha un capítol sobre dades documentals sobre picapedrers, els sostres de guix del Mas de l'Estadella i la notícia inèdita d'un retaule pintat per Jaume Bazin el 1568.
Vegeu-ne un breu report dins la ressenya del llibre miscel·lànic: Montserrat Casas Nadal, "Miquel Torres, Joan-Ramon González, Dolors Gabarra i Josep Sanahuja (coord.), Romànic tardà a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa. Actes dela Jornada de Treball XLII, Vilagrassa, 27 novembre de 2011, Sant Martí de Riucorb,Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013, 605 pp. ISBN 978-84-616-6031-5", Anuario de Estudios Medievales, 44/1, 2014, pàgs. 535-536.

dimecres, 10 de juliol de 2013

Més fragments d'art bellpugenc (del segle XV al XX)


El dissabte 6 de juliol va sortir el número 26 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell". Dins de la revista apareix un nou article meu, un més de la sèrie dedicada a l'abundant patrimoni de la vila de Bellpuig. En aquest cas tractem sobre: la magolla d'una creu de terme del segle XV (col·lecció Lourdes Marimón), l'escultura de sant Nicolau també del segle XV que hi ha al MNAC, l'escultura de santa Magdalena de cap a l'any 1500 (col·lecció Josep Maria Ortís), sobre els monstres Escil·la i Caribdis del mausoleu, l'aparició de Bellpuig en la sala dels mapes al Palazzo Vecchio de Florència (1563-1589), la tasca del mestre Pere Xambó entre 1696-1729, l'escut dels Osorio de Moscoso datable en 1789 i 1816 i ara al convent, l'oratori de Cal Fortuny de 1858 (vegeu foto), l'activitat de Lluís Vermell al convent l'any 1864, i l'àngel del cementiri fet per Joan Robles el 1953.

diumenge, 2 de juny de 2013

Un seguidor de Joan Barceló en el retaule de Sant Esteve de Granollers


Fruit d'una contribució en un congrés a Càller (Sardenya), realitzat el 13-14 de desembre de 2012, i de la participació d'un projecte de recerca encapçalat per Maria Grazia Scano Naitza, ha sortit el llibre I retabli sardo-catalani dalle fine del XV agli inizi del XVI secolo e il Maestro di Castelsardo. En aquest marc he publicat un text sobre un pintor anònim que treballa al llindar de l'any 1500, proper a l'estil del tortosí Joan Barceló, que he batejat com a "Mestre de l'Alliberament de Galceran". Es tracta d'una de les múltiples mans presents a l'antic retaule major de Sant Esteve de Granollers, obra documentada pel taller encapçalat pels Vergós. La mà en qüestió ja estava identificada, però no se li havia atorgat gaire importància, ni s'havia relacionat amb l'entorn de Barceló. A la foto adjunta podeu vegeu el rostre de sant Genís, de l'escena de l'Alliberament de Galceran de Pinós.

dimecres, 27 de febrer de 2013

La glòria del marbre a Montserrat




Les publicacions de l'Abadia de Montserrat han tingut a bé d'editar aquest episodi d'història de l'art de l'època del Renaixement. El llibre parteix de tres sepulcres marmoris del segle XVI conservats al santuari de Montserrat, dedicats a la memòria de: Joan d'Aragó, Bernat de Vilamarí i Benet de Tocco [visualització parcial a books.google]. Es tracta d'un assaig que analitza el context creatiu d'aquestes obres: la tipologia, la iconografia o les influències estilístiques, entre altres. Però  el text transcendeix l'obra d'art i penetra en la biografia dels nobles enterrats, perquè aquestes tombes només són un reflex de la vida que envoltava els personatges, membres il·lustres de la societat catalana d’aquell moment. Al marge de proposar l'autoria de l'obra, i estudiar el fenomen de la compra d'escultura en marbre a Itàlia, cal conèixer la gestió política dels protagonistes, i entendre la tria de Montserrat com a lloc de sepeli. 

Presentació: dijous 4 d'abril de 2013, a les 18 h., al Museu Nacional d'Art de Catalunya.