diumenge, 30 de desembre de 2012

Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814)



El dissabte 1 de desembre es va inaugurar la XIV biennal del pessebre català a l’Hospici Reial d’Olot. Dins d’aquesta mostra de pessebres, els Museus d'Olot organitzen una exposició dedicada a l'escultor Ramon Amadeu, que es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu dels Sants d'Olot (c/ Joaquim Vayreda, 9) fins al proper 3 de març de 2013. 

La mostra ofereix les figures de pessebre que han fet cèlebre a Amadeu, com les de can Bolós (Olot), de l'antiga col·lecció Gelabert (Olot), i de l'antiga col·lecció Bordas (Barcelona). Però també hem volgut que hi hagi abundant escultura de caire religiós, gènere que sempre va conrear, que li va permetre guanyar-se la vida i que a l'actualitat és l'obra més desconeguda pel públic.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha col·laborat a l'exposició en diferents facetes, una de les quals ha estat el que jo pogués comissariar-la. Un altra tasca s'ha plasmat amb un catàleg-estudi digital que han editat els Museus d'Olot, que, al marge d'incidir en l'obra exhibida, pretén fer un repàs a la seva trajectòria, sorprenentment poc documentada i amb un catàleg d'atribucions excessivament inflat.

Vegeu-ne un video explicatiu: 



Vegeu-ne el ressò a la premsa:






Josep MURLÀ, "L'Amadeu d'Olot, una altra vegada", Comarca d'Olot, núm.1673, 2013 (10 de gener), pàgs. 21-24.

Conferència "Ramon Amadeu: escultor i pessebrista" realitzada el 16 de febrer de 2013 (notícia reflectida a Comarca d'Olot, 21-feb-2013).

dissabte, 15 de desembre de 2012

La desaparició del lloc, del terme i del bosc de Seana


El passat 13 de desembre, es va presentar el núm 3 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la biblioteca comarcal de Mollerussa. En aquesta ocasió tornem al paper d'erudit local per tractar sobre l'antic lloc i terme de Seana. Un indret que va desaparèixer a finals del segle XV, però el terme del qual va romandre fins al segle XIX; avui està dins el municipi de Bellpuig (l'Urgell), a tocar de Castellnou de Seana i Barbens (el Pla d'Urgell). A part del pertinent repàs històric, també fem una anàlisi etimològica del nom del lloc i de les partides en què es dividia el terme. Una d'aquestes partides és el "Pla del Bosc", on hi havia un bosc d’alzines amb fauna pròpia, i el 1760 es documenta amb detall l'inici de la seva deforestació, gràcies a la revolució agrària de l'època. Cliqueu l'article.