diumenge, 30 de desembre de 2012

Ramon Amadeu: 200 anys de la seva estada a Olot (1809-1814)

El dissabte 1 de desembre es va inaugurar la XIV biennal del pessebre català a l’Hospici Reial d’Olot. Dins d’aquesta mostra de pessebres, els Museus d'Olot organitzen una exposició dedicada a l'escultor Ramon Amadeu, que es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu dels Sants d'Olot (c/ Joaquim Vayreda, 9) fins al proper 3 de març de 2013.
La mostra ofereix les figures de pessebre que han fet cèlebre a Amadeu, com les de can Bolós (Olot), de l'antiga col·lecció Gelabert (Olot), i de l'antiga col·lecció Bordas (Barcelona). Però també hem volgut que hi hagi abundant escultura de caire religiós, gènere que sempre va conrear, que li va permetre guanyar-se la vida i que a l'actualitat és l'obra més desconeguda pel públic.
El Museu Nacional d’Art de Catalunya ha col·laborat a l'exposició en diferents facetes, una de les quals ha estat el que jo pogués comissariar-la. Un altra tasca s'ha plasmat amb un catàleg-estudi digital que han editat els Museus d'Olot, que, al marge d'incidir en l'obra exhibida, pretén fer un repàs a la seva trajectòria, sorprenentment poc documentada i amb un catàleg d'atribucions excessivament inflat.
Vegeu-ne un video explicatiu:
http://www.youtube.com/watch?v=nOGa_pv0wmI

dissabte, 15 de desembre de 2012

La desaparició del lloc, del terme i del bosc de Seana


El passat 13 de desembre, es va presentar el núm 3 de Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la biblioteca comarcal de Mollerussa. En aquesta ocasió tornem al paper d'erudit local per tractar sobre l'antic lloc i terme de Seana. Un indret que va desaparèixer a finals del segle XV, però el terme del qual va romandre fins al segle XIX; avui està dins el municipi de Bellpuig (l'Urgell), a tocar de Castellnou de Seana i Barbens (el Pla d'Urgell). A part del pertinent repàs històric, també fem una anàlisi etimològica del nom del lloc i de les partides en què es dividia el terme. Una d'aquestes partides és el "Pla del Bosc", on hi havia un bosc d’alzines amb fauna pròpia, i el 1760 es documenta amb detall l'inici de la seva deforestació, gràcies a la revolució agrària de l'època. Cliqueu l'article. 

divendres, 14 de setembre de 2012

Els Ochando. Una família d'escultors barrocs amb lligams a Constantí


El diumenge 9 de setembre de 2012 es va presentar el número 28 de la revista "Estudis de Constantí". En aquest número apareix un article que fa un repàs de l'activitat dels diferents membres que foren escultors al segle XVIII, vinculats amb la vila d'Almassora (la Plana Alta). La notícia més antiga és de 1695 i està relacionada amb Josep Ochando I, i la més tardana de 1789 i vinculada amb Manel Ochando II. Però l'escultor més documentat i amb lligams a Catalunya fou Antoni Ochando (doc. 1732 - Lleida, 1773), que va establir el seu taller a Constantí (el Tarragonès) a partir de 1747, i del qual destaquen els cinc retaules que va realitzar entre 1759 i 1763 per a la parroquial de Juneda (les Garrigues); la seva única obra conservada és el retaule de l'ermita de La Pineda (municipi de Vila-seca). Cliqueu l'article.

La foto és de l'antic retaule major de la parroquial de Constantí, dedicat a sant Feliu, realitzat el 1747 per Antoni Ochando.

dimecres, 29 d’agost de 2012

Joan Robles i Mateo (1899-1984). Un escultor d'imatgeria religiosa popular


Avui, memòria de la decapitació de sant Joan Baptista, festa major del Palau d'Anglesola, es presenta aquest llibre. L'obra ha estat realitzada conjuntament amb l'amic Sebastià Garralon, i editada amb el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, gràcies a la col·laboració de diferents institucions i el mecenatge per subscripció popular. El treball versa sobre la trajectòria vital i artística de Joan Robles, un escultor d'imatges religioses de caire tradicional, allò que dins l'argot s'anomenen els "sants d'Olot". Un estudi que pretèn donar a conèixer el catàleg d'escultures realitzades per Robles, i revaloritzar la imatgeria religiosa popular des de dos punts de vista: l'artístic i l'etnològic.
Vegeu el ressò a la premsa digital:

Fotos de l'acte:

dissabte, 18 d’agost de 2012

Determining Gypsum Alabaster Provenance in Sculptural Artefacts: an Application Example


Entre el 27 i el 30 de juny de 2012 s'ha celebrat un congrés de geología a la Universitat del País Basc, en concret, es tractava d'una reunió científica conjuta entre dues societats espanyoles, la de Mineralogia i la d'Argiles. En aquest marc hem presentat una comunicació entre professors del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica (UB), una professora de l'Escola Superior de Conservació i Restauració (Aiguablava), així com conservadors i restauradors del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Si no hi ha un document d'arxiu, és molt difícil establir la pedrera de procedència d'un bloc d'alabastre que es conserva a una església o museu, però de fa temps que s'intenten fer aproximacions a través d'isòtops de sofre combinats amb isòtops d'estronci, i el seu contingut en oxígen. A través d'aquest sistema, s'ha aconseguit diferenciar les pedreres d'orígen marí (com Beuda o Òdena) de les tipus lacustre (com Sarral, Gelsa o Ninyerola). Vegeu més en el text publicat en anglès a "Macla. Revista de la Sociedad Española de Mineralogía".

diumenge, 15 de juliol de 2012

Una obra inèdita d'Isidre Espinalt (1658-1737) de Sarral. Una finesa alabastrina vers el seu germà Pau

El diumenge 15 de juliol s'ha presentat al Museu Arxiu de Montblanc i comarca el número 30 de la revista "Aplec de treballs" que es publica des del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. En aquest número de l'any 2012 publiquem un petit article, on donem a conèixer una nova obra dins el catàleg d'Isidre Espinalt i Serra-rica, un escultor de l'època del barroc d'enorme qualitat. Es tracta d'una marededéu d'alabastre (vegeu foto) que, dotze generacions després, encara conserven tres familiars descendents del germà de l'artista. Una obra que Isidre hauria regalat al seu germà Pau Espinalt, que s'havia casat al mas Campserver de Fals (el Bages). Al marge d'això, l'escultura no ofereix cap mena de dubte estilístic amb la resta de la producció de l'artista.

Vegeu-ne una ressenya: Antoni M. MARSAL, "Documenten una marededéu com una obra de l'artista sarralenc Espinalt", Diari de Tarragona, 2012 (3 d'agost), pàg. 13.

dimarts, 29 de maig de 2012

Escultura, orfebreria i vidre a l'església de Linyola

El passat 18 de maig de 2012 es va presentar el llibre L'església de Linyola, dins del qual podeu trobar aquest estudi. Vegeu ressenyes de la presentació a diferents mitjans: vilaweb, mascançà i bisbat d'Urgell. L'acte fou tot un luxe: per fer-se al magnífic temple linyolenc, tot engalanat per l'Ignasi Carles; i per la presència massiva d'unes 150 ànimes com a públic. L'obra ha estat sufragada per l'Ajuntament de la vila i la Diputació de Lleida, amb l'imprescindible recolzament del rector, Mn. Pere Cañada. El llibre compta amb un pròleg, a càrrec del polifacètic Alberto Velasco; una part dedicada a la descripció del contracte i la visió històrica de l'immoble, de l'Esteve Mestre; í un emmarcament estilístic del temple i del campanar en el context arquitectònic que els pertany, de la Maria Garganté. La meva part està dedicada a l'escultura d'època moderna: la portada d'Andrea Fortunato de Peregrinis (vegeu un detall a la foto), els diferents retaules (cremats el 1936), una creu de terme de la vila que ara trobem dins del temple, una custòdia d'argent, entre altres.

dijous, 17 de maig de 2012

L'escola de dibuix de la Societat Econòmica d'Amics del País a Tàrrega (1777-1781)

El passat 26 d'abril va presentar-se el número 26 (2012) d'Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell, on, juntament amb l'amic Alberto Velasco, hem publicat un estudi. L'article en qüestió tracta sobre la creació, la gestió diària i el funcionament de l'escola de dibuix que entre 1777 i 1781 va funcionar a Tàrrega, sota l'empara de la Societat Econòmica d'Amics del País de la mateixa ciutat, fundada el 1776 i que fou una de les primeres d'aquest tipus a Catalunya. Una escola de formació professional elemental que seguia el model de l'Escola Gratuïta de Disseny de la Junta de Comerç de Barcelona. El seu primer director fou Josep Fontanet i Bertran, argenter targarí i procurador de l'escultor acadèmic Lluís Bonifàs. Fontanet fou l'autor del dibuix, després gravat per Pasqual Pere Moles, del distintiu de la dita Societat Econòmica de Tàrrega (vegeu foto). 




divendres, 3 de febrer de 2012

Una imatge d'alabastre per a un retaule barroc de Poblet (1713-1715)


Ha sortit la nova revista digital Podall. Publicació de cultura, patrimoni i ciències editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. En aquest número 1 (de 2011) apareix un article dedicat a una escultura alabastrina de la Mare de Déu dels Àngels, obra procedent del monestir de Poblet i conservada en una col·lecció particular. Es tracta de l'única peça que roman d'un retaule que fou contractat el 1713 per l'escultor Isidre Espinalt i Serra-rica, però realitzada per dos col·laboradors seus, Joan Coll i Joan Julià.

dimarts, 17 de gener de 2012

Escultura "Utxafava" per Antoni Gutiérrez i Rius



Avui, dia de sant Antoni abat, felicitem l'onomàstica d'Antoni Gutiérrez i Rius, autor de l'escultura "Utxafava". L'Antoni és professor jubilat que s'ha instal·lat a Bellpuig, on amb fusta realitza peces artesanals úniques, de gran finor. En aquest cas, ha encaixat una pedra de muntanya (va viure 20 anys a l'Aran) en una base amb incrustacions de marqueteria. Utxafava, antic nom de Vila-sana, va servir d'inspiració a la Irene Barón per obrir un establiment de turisme rural (Casa Utxafava) en aquest poble del Pla d'Urgell l'any 2005. L'Antoni ens va sorprendre amb el regal d'aquesta obra, signada a la part inferior, a finals de novembre de 2011. Ara jo i la Irene li volem agrair el detall. Moltes gràcies.