dissabte, 13 de novembre de 2010

Sobre l'etimologia de Linyola i Utxafava al Pla de Mascançà


El 12 de novembre de 2010 es va presentar el primer número de la publicació Mascançà. Revista d'Estudis del Pla d'Urgell a la sala d'actes del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Un volum que recull les ponències i comunicacions presentades a les jornades que es van realitzar el passat 2009 a Golmés, organitzat pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell "Mascançà". Per la meva part, he publicat un article sobre etimologia. A partir de la documentació històrica, d'ençà el segle XI, pretenem analitzar la toponímia de les viles de Linyola i Utxafava (actual municipi de Vila-sana), i també l'àrea anomenada Mascançà (vegeu article). Es fa un repàs de les diferents variants amb que s'han escrit aquests topònims, s'han buscat paral·lelismes en altres viles o indrets (castellanes, franceses o italianes), i es recullen les diferents interpretacions dels noms que s'han donat (moltes de les quals tergivesen el significat original). La foto del costat és un mapa, on en color verd està assenyat el territori que els documents assenyalen com l'antic Mascançà.
Vegeu: http://mascansa.blogspot.com/.

divendres, 27 d’agost de 2010

Art i cultura a les terres de l'Ebre



El passat mes de juliol de 2010 es va presentar a Tortosa el llibre Art i cultura, que ha de ser el cinquè volum d'una enciclopèdia sobre la Història de les Terres de l'Ebre. En aquest llibre he realitzat diferents textos, breus estats de la qüestió sobre diferents aspectes. En solitari: "L'escultura de la catedral de Tortosa a la ratlla del 1500", "L'escultura d'època moderna" i "El pintor Joan de Burgunya". I en col·laboració amb l'amic Jacobo Vidal i Franquet: "Algunes dades sobre el conjunt dels Reials Col·legis" i "El cor e la catedral de Tortosa".

dimecres, 21 de juliol de 2010

Due sculture napoletane in legno intagliato e dorato al Museu Nacional d'Art de Catalunya




A finals de juny de 2010 ha aparegut a la revista napolitana Napoli Nobilissima un article, realitzat juntament amb el col·lega Pierluigi Leone de Castris, professor de la Università Suor Orsola Benincasa de Nàpols. Aquest estudi tracta de dues escultures en fusta tallada i daurada conservades al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedents de la col·lecció Muntadas, que foren realitzades per artistes de cultura napolitana a la primera meitat del segle XVII. Una és un Àngel que toca una guitarra, que seria d'un escultor napolità anònim però actiu a Sardenya. L'altra és una Santa màrtir (vegeu la foto) que hem atribuït a Pietro Quatraro (documentat entre 1599 i 1622), qui el 1613-1614 féu un grup de bustos per al virrei Pedro Fernández de Castro, comte de Lemos.



dimarts, 20 de juliol de 2010

Fragments d'art: vària linyolenca, el calze de Camillo Valota, aportacions als catàleg de Lluís Bonifàs i Francesc Albareda II



El passat 17 de juliol de 2010 va sortit el número 23 dels Quaderns de "El Pregoner d'Urgell", on apareix un article amb notícies d'art variades. S'inicia el camí amb un reguitzell de notes inèdites sobres aspectes del ric patrimoni artístic de la vila de Linyola: el cap d'una escultura en pedra del segle XIV que es conserva a la parroquial; la identificació d'un escut parlant a la porta de l'actual edifici consistorial, antic cal Fornés (no podia ser altre que un forn); el retaule que Josep Argemir féu al temple cap el 1682, excusa per poder parlar de tot el conjunt retaulístic que hi havia abans de la seva destrucció el 1936; i una magnífica custòdia barroca que hi ha a la sagristia de Linyola (vegeu un detall a la foto) realitzada entre 1690 i 1740. També donem a conèixer dos models de caps que procedeixen de la casa-taller de Lluís Bonifàs, avui en propietat d'un col·leccionista lleidatà. Fem una postil·la a l'activitat coneguda del mestre de cases Francesc Albareda II, centrada en tres cases al poble dels Arcs. Per finalitzar amb un calze que hi ha a la rectoria bellpugenca, fet el 1937 i donat per una capellà italià anomenat Camillo Valota.

divendres, 28 de maig de 2010

Els Espinalt de Sarral i els retaules de sant Ruf i sant Agustí de la catedral de Tortosa (segle XVIII)



El passat 23 de maig de 2010 es va presentar a Montblanc la revista Aplec de Treballs. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, en la qual apareix un article realitzat conjuntament amb l'amic Joan-Hilari Muñoz (cliqueu a l'enllaç per consultar el text). Es tracta d'un estudi que permet relacionar, de forma concloent, l’autoria de l’actual retaule de santa Anna de la catedral de Tortosa amb un retaule dedicat originàriament a sant Ruf i obrat per Isidre Espinalt i Serra-rica i el seu fill, ambdós de Sarral, entre els anys 1728 i 1732. Com que es tracta d’una obra conservada, permet conèixer de prop l’estil d’aquest escultor del barroc català. També aportem fotos antigues sobre un segon retaule, dedicat a sant Agustí, també obra dels Espinalt, que fou destruït el 1936.

diumenge, 9 de maig de 2010

Pintura e escultura aranesa des sègles XVI, XVII e XVIII



L'1 de maig de 2010 es va presentar a Betren la "Miscellanèa en Aumenatge a Melquíades Calzado de Castro «Damb eth còr aranés»", íntegrament en llengua aranesa. En aquest volum apareix un article meu que recull la producció pictòrica i escultòrica d'època moderna a la vall d'Aran. Es tracta d'una visió panoràmica, un repàs pel llarg reguitzell d'obres conservades en esglésies, ja fossin de pintura mural, pintura sobre taula, retaules, figures escultòriques soltes, frontals d'altar, de temàtica religiosa o decorativa, amb un apunt final d'orfebreria. A manca de documentació, he intentat agrupar les obres sota mestratges estilístics. L'exposició d'aquest material, majoritàriament inèdit, dóna com a resultat un paisatge heterogeni, però que trenca els tòpics de què al Pirineu només trobem art medieval.

dissabte, 24 d’abril de 2010

Noves aportacions sobre l'escola de Lleida d'escultura del segle XIV



El dia 22 d'abril de 2010 es va presentar a Tàrrega el número 24 de la revista "Urtx. Revista d'Humanitats de l'Urgell". Juntament amb l'amic Alberto Velasco, hem confecionat un treball en el que es valora la figura historiogràfica d'Agustí Duran i Sanpere en la fonamentació teòrica de l'escola de Lleida, parlant en relació a un grup d'escultures del segle XIV que poden agrupar-se sota l'influència del mestre Bartomeu de Robio. A partir d'aquí, hem analitzat les figures de Pere d'Aguilar, el Mestre d'Albesa i un reguitzell de derivacions aïllades (Balaguer, Tornabous, Llardecans, Sant Martí de Maldà -vegeu la foto-, Preixana, Bell-lloc d'Urgell, entre altres). Vegeu l'article.




dissabte, 10 d’abril de 2010

Escultura castellana del Renacimiento y Barroco en el Museu Nacional d’Art de Catalunya



Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) hi ha una col·lecció d'escultura de l'època del Renaixement i el Barroc formada per més de 500 obres, de les quals poques estan a la vista del públic. Per tant, no es d'estranyar que es tracti d'una col·lecció bastant desconeguda, també entre els investigadors en història de l'art. A manca d'un catàleg raonat de les obres adscrites en aquesta àrea, he publicat un article a la revista Archivo Español de Arte amb l'objectiu d'estudiar una selecció d'escultures dels fons del MNAC, obres de gran interès artístic, la majoria de les quals són inèdites. En total ha estat nou, atribuïbles: a la importació flamenca d'inicis del segle XVI, al cercle de Felipe Bigarny, a un col·laborador de Diego de Siloé, a Jerónimo Hernández, al taller de Juan de Anchieta, a un seguidor de Juan de Juni, un Ecce Homo de Manuel Pereira (foto), a un deixeble de Gregorio Fernández i un seguidor de Luis Salvador Carmona.